SOS Racisme Catalunya: El racismo institucional castiga y criminaliza a temporeros y temporeras

Como cada año, miles de personas tratar de encontrar trabajo en el campo. No es nuevo el desprecio -incluso en épocas de bonanza-, generado por una lógica discriminatoria donde las personas migrantes y racializadas son las que ocupan los trabajos más duros, peor pagados y con menos prestigio social. El racismo institucional y la Ley de Extranjería lanzan al nomadismo a muchas personas en situación administrativa irregular, pero también a personas con su situación regularizada. Los temporeros y temporeras, son trabajadores indispensables, pero no gozan de derechos laborales ni sociales para poder arraigarse en la tierra que ellos mismos trabajan. A pesar de las restricciones de movilidad durante la pandemia, no podemos ignorar la desesperada situación en que se encuentran ciertos colectivos, que arriesgan su salud para sobrevivir y para hacer llegar la fruta a nuestras mesa.

Cada vez más, la ciudadanía señala y cuestiona el papel de las fuerzas de seguridad pública, sobre todo por las acciones policiales abusivas y discriminatorias. El pasado 12 de mayo Alcaldes de siete municipios leridanos (Alcarràs, Aitona, Torres de Segre, Massalcoreig, la Granja de Escarp, Soses y Seròs) pedían en una reunión con el subdelegado del gobierno del Estado, José Crespín, incrementar los controles de extranjería «para evitar que sinpapeles se desplacen o se queden en su municipio por el efecto llamada de trabajar en la campaña de la fruta. Hecho que se plantea tras detectar un aumento de empleo ilegal», según publicaba la prensa local. Ante la petición, el subdelegado puso a disposición de estos hechos tanto a la Policía Nacional, como Guardia Civil e incluso los Mossos . A partir de este momento, y cumpliendo órdenes, los Mossos han incrementado la vigilancia y los controles policiales en aquellos lugares donde los trabajadores suelen refugiarse o reunirse.

Ante estos hechos, denunciamos que las administraciones, en lugar de ser garantes de los derechos de la ciudadanía y de dar una solución a cientos de personas en situación de vulnerabilidad, utilicen los cuerpos de seguridad pública para acosarla con dispositivos de control, expulsión y criminalización que generan más tensión y hostilidad a la población, y que normalizan entre el vecindario que las personas racializadas sean objeto de acoso policial, aunque no estén cometiendo ningún delito.

A pesar de no haber podido obtener datos oficiales sobre los controles policiales efectuados en el Baix Segre, tenemos documentadas identificaciones realizadas los pasados 21 y 28 de mayo a las plazas del Mercado y el Toll de Alcarràs (puntos de encuentro de personas en búsqueda de trabajo y temporeras) en operaciones conjuntas de los Mossos, la Policía Nacional y la Guardia Urbana.

Algunos alcaldes, patronales agrarias y asociaciones de vecinos de Lleida, niegan la existencia de racismo, pero lo que afirman, contrastado con la realidad de las personas temporeras y la imposibilidad de poder regularizar su situación, demuestran lo contrario. El sistema económico neoliberal y el modelo agrario que se deriva, provocan que miles de trabajadores a no tener derechos ni dignidad para asegurar así el máximo de beneficios para unos pocos: grandes empresas y explotaciones.

La lógica racista y utilitarista, que usa a las personas cuando conviene pero las rechaza cuando no son necesarias, así como las intervenciones de los cuerpos policiales contra ellas, son una muestra más de un racismo de Estado que atemoriza, castiga y criminaliza a los colectivos más desamparados. El racismo, la deshumanización y la invisibilización de las personas racializadas -sobre todo las negras- en este país es histórica y se encuentra en los cimientos del propio sistema.

Exigimos a los diferentes gobiernos que asuman responsabilidades y que cesen las redadas racistas policiales, para que las personas trabajadoras de la campaña de la fruta en Ponent sean tratados con la dignidad a la que tienen derecho.

Com cada any, milers de persones viatgen per trobar feina al camp. No és nou que sempre han patit menyspreu -fins i tot en èpoques de bonança-, generat per una lògica discriminatòria on les persones migrants i racialitzades són les que ocupen les feines més dures, mal pagades i amb menys prestigi social. El racisme institucional i la Llei d’Estrangeria aboca al nomadisme a moltes persones en situació administrativa irregular, però també a persones amb la seva situació regularitzada. Els temporers són treballadors indispensables, però no gaudeixen de drets laborals ni socials per poder arrelar-se a la terra que ells mateixos treballen. Tot i les restriccions de mobilitat durant la pandèmia, no podem ignorar la desesperada situació en què es troben certs col•lectius, que arrisquen la seva pròpia salut per sobreviure i per fer arribar la fruita a les nostres taules.

Cada cop més la ciutadania assenyala i qüestiona el paper de les forces de seguretat pública, sobretot per les accions policials abusives i discriminatòries. El passat 12 de maig alcaldes i alcaldesses de set municipis lleidatans: Alcarràs, Aitona, Torres de Segre, Massalcoreig, la Granja d’Escarp, Soses i Seròs demanaven en una reunió amb el subdelegat del govern de l’Estat, José Crespín, incrementar els controls d’estrangeria «per evitar que sensepapers es desplacin o es quedin al seu municipi per l’efecte crida per treballar a la campanya de la fruita al detectar un augment d’ocupació il•legal de cases», publicava la premsa local. Davant la petició, el subdelegat va posar a disposició tant Policia Nacional com Guàrdia Civil si els Mossos d’Esquadra en demanaven la col•laboració. Arran de les queixes, els Mossos d’Esquadra van incrementar la vigilància i els controls policials en aquells llocs on els treballadors acostumen a refugiar-se o reunir-se.

Davant d’aquests fets, denunciem que les administracions, en comptes de ser garants dels drets de tota la ciutadania i de donar una solució digna a centenars de persones en situació d’extrema vulnerabilitat, utilitzin els cossos de seguretat pública per assetjar-les amb dispositius de control, expulsió i criminalització que generen més tensió i hostilitat a la població i que normalitzen entre el veïnat que les persones racialitzades siguin objecte d’assetjament policial, encara que no estiguin cometent cap delicte.

Malgrat no haver pogut obtenir dades oficials sobre els controls policials efectuats al Baix Segre, tenim documentades identificacions realitzades els passats 21 i 28 de maig a les places del Mercat i el Toll d’Alcarràs (punts de trobada de persones en recerca de feina i temporeres, majoritàriament racialitzades) en operacions conjuntes dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana.

Alguns alcaldes, patronals agràries i associacions de veïns de Lleida, neguen insistentment l’existència de racisme, però el que afirmen, així com la realitat de temporers malvivint al carrer o en infrahabitatges, i la impossibilitat per a molts d’ells de poder regularitzar la seva situació, demostren el contrari. El sistema econòmic neoliberal i el model agrari que se’n deriva, aboquen milers de treballadors a no tenir drets ni dignitat per assegurar així el màxim de beneficis per a uns pocs, grans empreses i explotacions.

La lògica racista i utilitarista envers les persones migrades, que les usa quan convé però les rebutja quan no són necessàries i les intervencions dels cossos policials contra elles són una mostra més d’un racisme d’Estat al servei dels seus propis interessos que atemoreix, castiga i criminalitza els col•lectius més desemparats. El racisme, la deshumanització i la invisibilització de les persones racialitzades -sobretot les negres- en aquest país és històrica i es troba als fonaments del propi sistema.

Exigim als governs competents que assumeixin responsabilitats i que cessin les constants i racistes batudes policials perquè les persones que venen a treballar a la campanya de la fruita a Ponent siguin tractades amb la dignitat a la qual tenen dret.