(ES/CAT) Este texto forma parte de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racismo que la Directa acoge en su edición de papel. Su objetivo es informar y sensibilizar a través de la difusión de casos atendidos por el Servicio de Atención y Denuncias de SOS Racismo Cataluña. Se utilizan nombres falsos para mantener el anonimato de la persona agredida, pero es el único dato ficticia. Todos los hechos que se narran son reales. – Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.
[wc_row]
[wc_column size=»one-half» position=»first»]
Habían pasado una larga, agradable y cansada tarde de compras y ya estaban llegando a casa, en Sant Feliu, cuando Miquel vio que se había dejado el móvil en el coche.
– Amaia, hija, puedes ir a buscar a mi móvil en el coche, que se me ha olvidado?
– ¡Yo la acompaño! -dijo Arnau, su hijo más pequeño, de once años.
– Yo también! -dijeron los hijos de la vecina.
De camino, pararon a mirar unos carteles que había colgados en la pared, cerca de un bar:
– SSSS-top IIIS-laa-mi-zaa-ción -leyó uno de los niños en voz alta.
Entonces, un señor que estaba sentado en el bar con un grupo de gente, todos con camisetas negras, se acercó a los niños, con cara de estar muy enfadado. Se asustaron y comenzaron a caminar rápidamente, pero el hombre los perseguía mientras los llamaba:
– ¡Moros de mierda !, ¡Hijos de puta !, ¡Chupadme los huevos!, ¡Maricas, os las veréis conmigo!, ¡Os vais a Vuestro puto país, que parece que sois vosotros los que haces las reglas!
Los niños y niñas, con miedo, apretaron a correr y fueron a buscar sus madres y padres. Explicaron lo que había pasado y en Miguel pidió a una vecina que llamara a la policía. Él, su mujer Kati con el bebé en brazos y la vecina fueron con sus hijos e hijas a ver qué pasaba.
Encontraron el agresor medio de la calle, que se dirigió directamente hacia el Miquel.
– Vigila papa, éste es el hombre que nos ha insultado! -le advertirle Arnau.
– Perdone, ¿por qué ha insultada a mis hijos?
– ¡Hijo de puta, vete a ti país, muero de mierda! Te voy a dar un navajazo.
Una mujer del grupo de las camisetas negras, agregó a los insultos:
– Vete de aquí moro, que estás en España. ¿Te crees que puedes hacer lo que quieres? Vete de aquí que te meto un navajazo.
Ante aquellas amenazas tan fuertes, su mujer y la vecina cogieron el Miquel para alejarlo y no tener problemas. Al mismo tiempo, intentaban dialogar inútilmente con los agresores:
– ¡Que te vayas, mora de mierda, vete de aquí! – Le dijo la mujer a Kati, alzando la mano. A continuación, sacó algo que parecía un puño americano y un cúter.
Cuando ya estaban marchando para evitar problemas mayores, el agresor sacó una navaja del bolsillo y fue corriendo hacia Miquel, que estaba de espaldas a él. Al verlo venir, la vecina llamó:
– ¡Cuidado! ¡Te va a clavar con la navaja!
Miguel se dio la vuelta y el agresor le clavó la navaja en la boca. Cayó al suelo y comenzó a sangrar mucho. Entre los hijos, su mujer y la vecina frenaron el agresor, que quería seguir pegando Miguel. De lejos, el grupo de las camisetas negras se miraba la escena con indiferencia, mientras la mujer agresora seguía amenazando Kati:
– Acuérdate de mí cara, nos volveremos a ver.
Minutos más tarde, el agresor tiró la navaja al suelo y se alejó con la mujer. Las vecinas comenzaron a seguirlos para evitar que se escaparan. Cuando los mozos llegaron, los detuvieron.
Miquel tuvo que ir al hospital y recibió 5 puntos de sutura. A continuación, Miquel y Kati se dirigieron a la comisaría de Mossos para interponer una denuncia, donde ya las esperaban Amaia, Arnau y la vecina, que declararon como testigos.
Allí supieron que los agresores eran pareja, que vivían en Sabadell y que formaban parte del grupo Democracia Nacional, los y las que visten habitualmente camisetas negras. Él ya tenía antecedentes penales. Ante ese panorama, los Mossos les recomendaron que solicitaran también una orden de alejamiento, y así lo hicieron.
Dos días después tuvieron que ir a declarar ante el juez, el fiscal y los abogados. El fiscal solicitó la prisión provisional, pero ésta no fue concedida. El juez se limitó a dictar una orden de alejamiento de 1.000 metros y la comparecencia en los juzgados cada quince días.
La familia entera todavía tiembla cuando lo cuenta. Pero saben perfectamente lo que los tocó a ellas recibir. En Sant Feliu del Llobregat está en marcha un proyecto para trasladar la mezquita a un local más amplio. La iniciativa cuenta con el apoyo de todos los grupos municipales, excepto del PP. Democracia Nacional, con el apoyo de gente de fuera del pueblo, está fomentando una campaña para impedir su traslado, tal como lo hace en muchas otras zonas del área metropolitana y de Barcelona.
La impunidad policial y judicial permiten a las bandas de camisetas negras esparcir su mensaje islamófobo por todo el territorio catalán. Para tratar de evitarlo, Miguel y su familia comunicaron el caso al Servicio de Atención y Denuncia (SAID) de SOS Racismo. Ahora les tocará esperar el día del juicio.
[/wc_column]
[wc_column size=»one-half» position=»last»]
Havien passat una llarga, agradable i cansada tarda de compres i ja estaven arribant a casa, a Sant Feliu, quan en Miquel va veure que s’havia deixat el mòbil dins del cotxe.
– Amaia, filla, pots anar a buscar el meu mòbil al cotxe, que se m’ha oblidat?
– Jo l’acompanyo! –va dir l’Arnau, el seu fill més petit, d’onze anys.
– Jo també! –van dir els fills de la veïna.
De camí, van parar-se a mirar uns cartells que hi havia penjats a la paret, a prop d’un bar:
– Ssss-top iiis-laa-mit-zaa-ció –va llegir un dels nens en veu alta.
Aleshores, un senyor que estava assegut al bar amb un grup de gent, tots amb samarretes negres, es va apropar a la canalla, amb cara d’estar molt enfadat. Es van espantar i van començar a caminar ràpidament, però l’home els perseguia mentre els cridava:
– ¡Moros de mierda!, ¡Hijos de puta!, ¡Chupadme los huevos!, ¡Maricas, os las veréis conmigo!, ¡Os vais a vuestro puto país, que parece que sois vosotros los que hacéis las reglas!
Els nens i nenes, amb por, van apretar a córrer i van anar a buscar les seves mares i pares. Van explicar el que havia passat i en Miquel va demanar a una veïna que truqués a la policia. Ell, la seva dona Kati amb el nadó en braços i la veïna van anar amb els seus fills i filles a veure què passava.
Van trobar-se l’agressor enmig del carrer, que es va adreçar directament cap al Miquel.
– Vigila papa, aquest és l’home que ens ha insultat! –va advertir-li l’Arnau.
– Perdone, ¿por qué ha insultado a mis hijos?
– ¡Hijo de puta, vete a tu país, moro de mierda! Te voy a dar un navajazo.
Una dona del grup de les samarretes negres, va afegir-se als insults:
– Vete de aquí moro, que estás en España. ¿Te crees que puedes hacer lo que quieres? Ven allí abajo que te meto un navajazo.
Davant aquelles amenaces tan fortes, la seva dona i la veïna van agafar el Miquel per allunyar-lo i no tenir problemes. Al mateix temps, intentaven dialogar inútilment amb els agressors:
– ¡Que te vayas, mora de mierda, vete de aquí!– Va dir-li la dona a la Kati, alçant la mà. Tot seguit, va treure alguna cosa que semblava un puny americà i un cúter.
Quan ja estaven marxant per evitar problemes majors, l’agressor va treure una navalla de la butxaca i va anar corrent cap al Miquel, que estava d’esquenes a ell. En veure’l venir, la veïna va cridar:
– ¡Cuidado! ¡Te va a dar con la navaja!
En Miquel va donar-se la volta i l’agressor va clavar-li la navalla a la boca. Va caure al terra i va començar a sagnar molt. Entre els fills, la seva dona i la veïna van frenar l’agressor, que volia seguir pegant en Miquel. De lluny, el grup de les samarretes negres es mirava l’escena amb indiferència, mentre la dona agressora seguia amenaçant la Kati:
– Acuérdate de mi cara, nos volveremos a ver.
Minuts més tard, l’agressor va llençar la navalla al terra i va allunyar-se amb la dona. Les veïnes van seguir-los per evitar que s’escapessin. Quan els mossos van arribar, els van detenir. En Miquel va haver d’anar a l’hospital i va rebre 5 punts de sutura. A continuació, en Miquel i la Kati van adreçar-se a la comissaria de Mossos per interposar una denúncia, on ja les esperaven l’Amaia, l’Arnau i la veïna, que van declarar com a testimonis.
Allà van saber que els agressors eren parella, que vivien a Sabadell i que formaven part del grup Democràcia Nacional, els i les quals vesteixen habitualment samarretes negres. Ell ja tenia antecedents penals. Davant aquell panorama, els Mossos els van recomanar que sol·licitessin també una ordre d’allunyament, i així ho van fer.
Dos dies després van haver d’anar a declarar davant el jutge, el fiscal i els advocats. El fiscal va sol·licitar la presó provisional, però aquesta no va ser concedida. El jutge es va limitar a dictar una ordre d’allunyament de 1.000 metres i la compareixença als jutjats cada quinze dies.
La família sencera encara tremola quan ho explica. Però saben perfectament el perquè els va tocar a elles rebre. A Sant Feliu del Llobregat està en marxa un projecte per traslladar la mesquita a un local més ampli. La iniciativa compta amb el suport de tots els grups municipals, excepte del Partit Popular. I Democràcia Nacional, amb el suport de gent de fora del poble, està fomentant una campanya per impedir-ne el trasllat, tal com ho fa a moltes altres zones de l’àrea metropolitana i de Barcelona.
La impunitat policial i judicial permeten a les bandes de samarretes negres escampar el seu missatge islamòfob per tot el territori català. Per mirar d’evitar-ho, en Miquel i la seva família van comunicar el cas al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. Ara els tocarà esperar el dia del judici.
[/wc_column]
[/wc_row]