(ES/CAT) El informe «La apariencia no es motivo, identificaciones policiales por perfil étnico en Cataluña» analiza el fenómeno de las identificaciones racistas utilizando datos públicos de Mossos y casos comunicados por la ciudadanía. – L’informe «L’aparença no és motiu, identificacions policials per perfil ètnic a Catalunya» analitza el fenòmen de les identificacions racistes en base a dades públiques de Mossos d’Esquadra i a casos comunicats per la ciutadania.
Desde la plataforma «Parad de pararme» se pide a las instituciones catalanas que tomen medidas para mejorar la efectividad policial, identificar malas prácticas y erradicar la sobreidentificación de personas inocentes.
Barcelona, 20 de febrero de 2019
Los resultados del informe evidencian una clara discriminación y desproporcionalidad en las identificaciones policiales a personas racializadas. Las identificaciones por perfil étnico son una práctica de todos los cuerpos de seguridad pública. Consiste en basarse en el aspecto físico, etnia o fenotipo de la persona para seleccionar a quien se identifica y a quién no.
Algunas reflexiones y datos relevantes que se han extraído de los diferentes análisis son:
La racialización es un factor que influye en las probabilidades de ser parado por la policía. Las personas racializadas y / o con nacionalidad extranjera son más paradas por la policía que las personas blancas y / o con nacionalidad española. Según datos de los Mossos de 2017, en Cataluña, un 54,1% de del total de identificaciones se dirigen a personas extranjeras, cuando éstas sólo representan un 13,70% de la población catalana. En otras palabras, por cada persona con nacionalidad española que se identifica, se para a 7,4 con nacionalidad extranjera.
El fenotipo magrebí / árabe es el más parado por los cuerpos policiales. En todos los métodos de análisis aplicados salen destacados. Representan un 70% de las personas identificadas durante la observación directa, un 57% de todos los casos llegados a la web y un 50% de las personas encuestadas en la muestra comparativa. En cuanto a los datos públicos, la nacionalidad marroquí está entre las cinco más paradas en todos los territorios estudiados.
Las personas racializadas paradas lo son más de una vez. En la muestra comparativa, sólo el 11% de las personas racializadas afirman haber sido identificadas sólo una vez durante el último año, frente al 89% de que sostienen haber sido identificadas más de 15 veces en el último año. De los casos que han llegado a través de la web, un 73% de las personas han declarado que no era la primera vez que las identificaban.
La sobre-identificación de comunidades extranjeras no conlleva una mayor efectividad, al contrario. Generalmente, cuanto más se identifica una comunidad, menos se acierta. Un ejemplo: en el ABP de Badalona (que incluye también el municipio de Sant Adrià del Besòs), la población rumana tiene un ratio de indentificación de 39,5, en comparación con la población española (que sería 1), que no se traduce en una mayor efectividad, (una mayor detección de posibles faltas o delitos) ya que la tasa de acierto es de un 14%, frente al 44% de acierto cuando se identifica personas con nacionalidad española en ese territorio.
Más de la mitad de identificaciones presentan violencia. Sólo el 49% de los encuestados afirma no haber vivido violencia de ningún tipo, el 22% expresa haber sufrido violencia tanto verbal como física, el 22% afirma haber sido víctima de violencia únicamente verbal, y el 7% restante afirma haber sido víctima de violencia física. Las personas entrevistadas se sienten criminalizadas públicamente cada vez que son identificas, lo que conlleva tanto consecuencias psicológicas como sociológicas irreversibles.
No recoger datos públicos sobre etnicidad hace imposible medir el alcance real de la discriminación institucional. Los datos de Mossos analizados se basan en la nacionalidad, lo que invisibiliza la discriminación que sufren aquellas personas que tienen nacionalidad española y no son blancas. Además, aprovechamos para evidenciar que, a pesar de que son los cuerpos que más identificaciones hacen, la policía local catalana no recoge adecuadamente los datos sobre identificaciones policiales realizadas en el espacio público.
Destacamos dos recomendaciones, que realizamos hacia las instituciones:
Reconocer la dimensión real de los controles de identidad por perfil étnico y condenarlos públicamente. Propuesta concreta: incluir la lucha contra el perfil étnico en los programas electorales de los partidos políticos y / o aprobar mociones en los ayuntamientos que incluyan compromisos realizables durante el mandato.
Recoger datos de cada actuación de identificación y registro que se realice (incluyendo motivo, perfilación étnica y resultado) y publicar regularmente estadísticas sobre la cuestión. Propuesta concreta: establecer un formulario digitalizado de identificación y registro, donde el agente deba argumentar el motivo del paro, hacer constar el perfil étnico / racial de la persona identificada y el resultado de la operación. Esto permitiría tener más datos sobre la labor que desarrolla cada agente y daría a la persona identificada la posibilidad de acumular pruebas de estas situaciones.
El video de la campaña, producido por Metromuster, quiere concienciar sobre el hecho de que las acciones contra el perfil étnico no sólo deben centrarse en las actitudes racistas de algunos agentes, sino que debe transformar todo el sistema policial:
Desde la plataforma «Pareu de parar-me» es demana a les institucions catalanes que prenguin mesures per millorar l’efectivitat policial, identificar males pràctiques i eradicar la sobreidentificació de persones innocents.
Barcelona, 20 de febrer de 2019–
Els resultats de l’informe evidencien una clara discriminació i desproporcionalitat en les identificacions policials adreçades a persones racialitzades. La perfilació ètnica policial és una pràctica portada a terme per tots els cossos de seguretat pública de manera sistemàtica, que consisteix a basar-se en l’aspecte físic, ètnia o fenotip de la persona per seleccionar a qui s’identifica i a qui no.
Algunes reflexions i dades rellevants que s’han extret de les diferents anàlisis són:
La racialització és un factor que influeix en les probabilitats de ser parat per la policia. Les persones racialitzades i/o amb nacionalitat estrangera són més aturades per la policia que les persones blanques i/o amb nacionalitat espanyola. Segons dades dels Mossos d’Esquadra de 2017, a Catalunya, un 54,1% del total d’identificacions s’adrecen a persones estrangeres, quan aquestes només representen un 13,70% de la població catalana. En altres paraules, per cada persona amb nacionalitat espanyola se n’aturen 7,4 amb nacionalitat estrangera.
El fenotip magrebí/àrab és el més aturat pels cossos policials. En tots els mètodes d’anàlisi aplicats surten destacats. Representen un 70% de les persones identificades durant l’observació directa, un 57% de tots els casos arribats a la web i un 50% de les persones enquestades a la mostra comparativa. Pel que fa a les dades públiques, la nacionalitat marroquina està entre les cinc més aturades en tots els territoris estudiats.
Les persones racialitzades aturades ho són més d’una vegada. En la mostra comparativa, només l’11% de les persones racialitzades afirmen haver estat identificades només un cop durant l’últim any, davant del 89% que sostenen haver estat identificades més de 15 vegades en l’últim any. Dels casos arribats a la web, un 73% de les persones declaren que no era la primera vegada que les identificaven.
La sobre-identificació de comunitats estrangeres no comporta una major efectivitat, al contrari. Tot sovint, contra més s’identifica una comunitat, menys s’encerta. Un exemple: a l’ABP de Badalona (que inclou també el municipi de Sant Adrià del Besòs), la població romanesa té una ràtio de desproporcionalitat de 39,5, en comparació amb la població espanyola (que seria 1), però això no es tradueix en una major efectivitat, és a dir, en una major detecció de possibles faltes o delictes, ja que la taxa d’encert és d’un 14%, davant el 44% d’encert quan s’identifica persones amb nacionalitat espanyola en aquell territori.
Més de la meitat d’identificacions presenten violència. Només el 49% dels enquestats afirma no haver viscut violència de cap tipus, el 22% expressa haver patit violència tant verbal com física, el 22% afirma haver estat víctima de violència únicament verbal, i el 7% restant afirma haver estat víctima de violència física. Les persones entrevistades se senten en una situació de criminalització pública cada cop que se les identifica, fet que comporta tant conseqüències psicològiques com sociològiques irreversibles.
No recollir dades públiques sobre etnicitat fa impossible mesurar l’abast real de la discriminació institucional. Les dades de Mossos d’Esquadra analitzades es basen en la nacionalitat, fet que invisibilitza la discriminació que pateixen aquelles persones que tenen nacionalitat espanyola i no són blanques. A més, aprofitem per evidenciar que, malgrat que són els cossos que més identificacions fan, la policia local catalana no recull adequadament les dades sobre identificacions policials realitzades a l’espai públic.
Entre les diferents recomanacions, destaquem dues d’institucionals:
Reconèixer la dimensió real dels controls d’identitat per perfil ètnic i condemnar-los públicament.Proposta concreta: incloure la lluita contra el perfil ètnic en els programes electorals dels diferents partits polítics i/o aprovar mocions als diferents ajuntaments que incloguin compromisos realitzables durant el mandat .
Recollir dades de cada actuació d’identificació i registre que es realitzi (incloent motiu, perfilació ètnica i resultat) i publicar regularment estadístiques sobre la qüestió. Proposta concreta: establir un formulari digitalitzat d’identificació i registre, on l’agent hagi d’argumentar el motiu de l’aturada, fer constar el perfil ètnic/racial de la persona identificada i el resultat de l’operació. Això permetria, d’una banda, tenir més dades sobre la tasca que desenvolupa cada agent i, de l’altra, donaria a la persona identificada la possibilitat d’acumular proves d’aquestes situacions.
El video de campanya, produït per Metromuster, vol conscienciar que la lluita contra el perfil ètnic no només ha de centrar-se a corregir les actituds racistes que puguin tenir alguns agents, sinó que es tracta d’una lluita per transformar tot el sistema policial:
Enllaç a l’informe en .pdf – Enlace al informe en pdf
Enllaç a l’informe en format web – enlace al informe en formato web
