Desde 1995, construyendo una sociedad diversa y antirracista

Desde 1995, construyendo una sociedad diversa y antirracista

Nota de prensa: XVI informe anual sobre el estado del racismo en Catalunya

(ES/CAT) Barcelona, 19 de marzo de 2026. Este informe no sólo busca visibilizar los casos de racismo recogidos gracias a las personas, familias y colectivos que se han acercado al Servicio de Atención y Denuncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya, sino también poner en evidencia la magnitud del racismo estructural y cotidiano que los registros oficiales invisibilizan. Aquest informe no només busca visibilitzar els casos de racisme recollits gràcies a les persones, famílies i col·lectius que s’han acostat al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya, sinó també posar en evidència la magnitud del racisme estructural i quotidià que els registres oficials invisibilitzen

Pretende no sólo documentar la discriminación y la violencia racista, sino también analizar y denunciar los   impactos individuales y colectivos que estas violencias generan en la vida de las personas racializadas no blancas  e inmigrantes. Y, sobre todo, cumplir con la demanda de transformación y reparación de las personas que vienen a denunciar.

SOS Racisme Catalunya es una organización creada en 1989, dedicada a la defensa de los derechos humanos y la lucha antirracista. La entidad ofrece acompañamiento legal y psicosocial, incide en políticas públicas y promueve el cambio social.

El Servicio de Atención y Denuncia (SAiD) es un servicio gratuito que brinda soporte a personas víctimas de racismo, con el objetivo de restituir derechos vulnerados, promover la reparación del daño y la transformación estructural. Sus vías de acción incluyen el asesoramiento y/o representación legal (penal y administrativa). , la Intervención directa, el acompañamiento psicosocial, así como la Incidencia social y política.

Explicación de la editorial redactada por el Consejo de SOS Racismo Catalunya

Radiografía del racismo en Catalunya

En Cataluña, las dinámicas globales aterrizan en debates muy concretos:

  • El acceso a la vivienda (episodios de desahucios colectivos como el asentamiento del B9, el del Parque Joan Miró o el de la Plaza Karl Marx de Nou Barris).
  • Las vulneraciones de derechos bajo custodia policial.
  • La abolición de la ley de extranjería o los obstáculos estructurales a la regularización administrativa (la iniciativa Regularización Ya ha sido un ejemplo de movilización impulsada por personas migrantes y racializadas, no ha sido por voluntad institucional, sino por la presión colectiva y la organización política de las personas afectadas).
  • El auge de discursos reaccionarios a escala local (la propuesta de prohibir el burka y el niqab en el espacio público con el argumento de que son opresores para la mujer o incompatibles con nuestra cultura).

Entender estas conexiones es imprescindible para abordar el racismo no como problema puntual, sino como realidad estructural.

Ante la violencia institucional, resistencia anticolonial:

Ante el racismo, la desinformación y la violencia institucional, no existe neutralidad posible.

La historia lo demuestra: los derechos nunca han sido un regalo del poder, siempre han sido el resultado de la lucha colectiva. Las luchas antirracistas que hoy existen en Cataluña forman parte de una genealogía más amplia de resistencias anticoloniales y panafricanistas que, en todo el mundo, han combatido la deshumanización y han defendido la dignidad de los pueblos.

Por eso SOS Racisme Catalunya lo tiene claro: mientras haya vidas condenadas en la zona del no ser, la lucha antirracista continuará. Porque sin justicia no habrá paz.

Análisis de los datos generales del informe:

Durante el año 2025, el SAiD ha atendido a un total de 583 situaciones de racismo en más de 70 municipios diferentes.

  • 356 personas han hecho una demanda de atención por primera vez.
  • 251 han sido identificadas como situaciones de racismo.
  • 72 casos nuevos asumidos para seguimiento y denuncia.
  • 179 no han derivado en denuncia por diversas razones (desconfianza, miedo, falta de apoyo institucional, entre otras).

Debido a las dificultades económicas, ya acumuladas de años anteriores pero agravadas en éste por la denegación del pago de subvenciones públicas, peligró la entidad entera.

El servicio tuvo que mantenerse a mínimos durante gran parte del año y cerrar durante julio, agosto y diciembre  para poder atender las demandas y los casos ya asumidos con el máximo cuidado. Esto se refleja en la bajada generalizada del número de cuidados y casos, así como en el ligero aumento de las derivaciones a otros servicios.

Tipologías de racismo registradas:

  • 28% agresiones y discriminaciones entre particulares.
  • 17% agresiones y abusos por parte de agentes de los cuerpos de seguridad pública.
  • 15% discriminaciones en el acceso y disfrute de derechos sociales (educación, vivienda, salud).
  • 13% discurso de odio en medios, redes sociales y política.
  • 11% discriminaciones en el acceso y disfrute de servicios privados (ocio, transporte, bancos).
  • 7% agresiones y abusos por parte de agentes de seguridad privada.
  • 7% racismo laboral.
  • 3% discriminaciones en el acceso y disfrute de servicios públicos.

La infradenuncia y motivos para no denunciar:

7 de cada 10 situaciones de racismo no se denuncian.

Este año llegamos al mayor índice de infradenuncia llegando al 71,31% de las situaciones identificadas .

Los principales motivos para no denunciar son:

  • Necesidad de una respuesta al instante, desconfianza, desmotivación, miedo o la necesidad de priorizar otras situaciones.
  • Los hechos suceden fuera del territorio catalán, donde no tenemos competencia para actuar.
  • El deseo de dejar la situación registrada sin pasar por un proceso de denuncia.
  • La/s usuaria(s) han recibido contención emocional, y no pueden o no quieren continuar un proceso de denuncia.
  • Autogestión del conflicto.
  • Limitaciones legales o dificultad para identificar al agresor.

Casos nuevos asumidos y estrategias de intervención:

Del total de 72 casos nuevos asumidos:,

  • 54% han sido gestionados mediante intervención directa (acompañamiento personalizado, que incluye el acompañamiento psicosocial de perspectiva comunitaria).
  • 31% han seguido la vía administrativa (quejas, inspecciones laborales o de servicios públicos).
  • 14% han sido llevados por vía judiciales (denuncia penal).

Se priorizan métodos restaurativos para compensar las carencias del sistema judicial y garantizar la reparación del daño.

Perfiles de las personas atendidas:

  • Situación administrativa: 40% nacionalidad española, 32% personas extranjeras en situación regular, 17% en situación irregular, 10% sujetos colectivos.
  • 44% de las usuarias son mujeres, 39% hombres, 15% colectivos o población general, 1% no binarias.
  • Origen étnico­racial: 46% Magreb, 28% de América del sur. , 11% de África oriental, occidental, austral y central, 8% de América del norte y central, 1% de Asia, 0% de Europa (incluyendo personas gitanas y del Este de Europa).

Conclusiones y demandas:

  • La tendencia a priorizar y conseguir la reparación mediante la intervención directa sigue en aumento, con un crecimiento del 10% respecto al año pasado.
  • Sube la categoría de cuerpos de seguridad pública y se sitúa en segunda posición respecto a la tercera que ocupaba en 2024.
  • En todas las categorías menos una sube el porcentaje de infradenuncia.
  • Del total de los casos de discurso de odio, el 63% corresponden a discursos políticos, el 25%
  • a contenido en redes sociales y un 13% en referencia al blackface.
  • En la tipología de discurso de odio, la violencia principalmente se ha dirigido a todo un colectivo, la población musulmana. Puede deducirse que los discursos políticos racistas son principalmente islamófobos.
  • De las 21 nacionalidades de los denunciantes, la nacionalidad marroquí ha sido la más numerosa (26%).

Este dossier de prensa recoge el análisis completo del racismo en Cataluña durante 2024 y busca impulsar la reflexión y la acción colectiva por una sociedad más justa y equitativa.

Pretén no només documentar la discriminació i la violència racista, sinó també analitzar i denunciar els impactes individuals i col·lectius que aquestes violències generen en la vida de les persones racialitzades no blanques i immigrants. I, sobretot, complir amb la demanda de transformació i reparació de les persones que venen a denunciar.

SOS Racisme Catalunya és una organització creada el 1989, dedicada a la defensa dels drets humans i la lluita antiracista. L’entitat ofereix acompanyament legal i psicosocial, incideix en polítiques públiques i promou el canvi social.

El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) és un servei gratuït que brinda suport a persones víctimes de racisme, amb l’objectiu de restituir drets vulnerats, promoure la reparació del dany i la transformació estructural. Les seves vies d’acció inclouen: assessorament i/o representació legal (penal i administrativa), intervenció directa, acompanyament psicosocial, Incidència social i política.

Explicació de l’editorial redactada pel Consell de SOS Racisme Catalunya

Radiografia del racisme a Catalunya:

A Catalunya, les dinàmiques globals aterren en debats molt concrets:

  • L’accés a l’habitatge (episodis de desnonaments col·lectius com l’assentament del B9, el del Parc Joan Miró o el de la Plaça Karl Marx de Nou Barris).
  • Les vulneracions de drets sota custòdia policial.
  • L’abolició de la llei d’estrangeria o els obstacles estructurals a la regularització administrativa (la iniciativa Regularización Ya ha estat un exemple de mobilització impulsada per persones migrants i racialitzades, no ha estat per voluntat
  • institucional, sinó per la pressió col·lectiva i l’organització política de les persones afectades).
  • L’auge de discursos reaccionaris a escala local (la proposta de prohibir el burca i el nicab a l’espai públic amb l’argument que són opressors per a la dona o incompatibles amb la nostra cultura).

Entendre aquestes connexions és imprescindible per abordar el racisme no com un problema puntual, sinó com una realitat estructural.

Davant la violència institucional, resistència anticolonial:

Davant el racisme, la desinformació i la violència institucional, no hi ha neutralitat possible.

La història ho demostra: els drets mai han estat un regal del poder, sempre han estat el resultat de la lluita col·lectiva. Les lluites antiracistes que avui hi ha a Catalunya formen part d’una genealogia més àmplia de resistències anticolonials i panafricanistes que, arreu del món, han combatut la deshumanització i han defensat la dignitat dels pobles.

Per això SOS Racisme Catalunya ho té clar: mentre hi hagi vides condemnades a la zona del no-ésser, la lluita antiracista continuarà. Perquè sense justícia no hi haurà pau.

 Anàlisi de les dades generals de l’informe:

Durant l’any 2025, el SAiD ha atès un total de 583 situacions de racisme de més de 70 municipis diferents.

  • 356 persones han fet una demanda d’atenció per primera vegada.
  • 251 han estat identificades com a situacions de racisme.
  • 72 casos nous assumits per a seguiment i denúncia.
  • 179 no han derivat en denúncia per diverses raons (desconfiança, por, falta de suport institucional, entre d’altres).

A causa de les dificultats econòmiques, ja acumulades d’anys anteriors però agreujades en aquest per la denegació del pagament de subvencions públiques,va perillar l’entitat sencera.

El servei es va haver de mantenir a mínims durant gran part de l’any i tancar durant juliol, agost i desembre per poder atendre les demandes i els casos ja assumits amb la màxima cura. Això es reflecteix en la baixada generalitzada del nombre d’atencions i casos, així com en el lleuger augment de les derivacions a altres serveis.

Tipologies de racisme registrades:

  • 28% agressions i discriminacions entre particulars.
  • 17% agressions i abusos per part d’agents dels cossos de seguretat pública.
  • 15% discriminacions en l’accés i el gaudi de drets socials (educació, habitatge, salut).
  • 13% discurs d’odi en mitjans, xarxes socials i política.
  • 11% discriminacions en l’accés i el gaudi de serveis privats (oci, transport, bancs).
  • 7% agressions i abusos per part d’agents de seguretat privada.
  • 7% racisme laboral.
  • 3% discriminacions en l’accés i el gaudi de serveis públics.

La infradenúncia i motius per no denunciar:

7 de cada 10 situacions de racisme no es denuncien.

Enguany arribem al major índex amb el 71,31% de les situacions identificades no han estat denunciades.

Els principals motius per no denunciar són:

  • Necessitat d’una resposta a l’instant, desconfiança, desmotivació, por o la necessitat de prioritzar altres situacions.
  • Els fets succeeixen fora del territori català, on no tenim competència per actuar.
  • El desig de deixar la situació registrada sense passar per un procés de denúncia.
  • La/les usàrie(s) han rebut contenció emocional, i no poden o no volen continuar un procés de denúncia.
  • Autogestió del conflicte.
  • Limitacions legals o dificultat per identificar l’agressor.

Casos nous assumits i estratègies d’intervenció:

Del total de 72 casos nous assumits:

  • 54% han estat gestionats mitjançant intervenció directa (acompanyament personalitzat, que inclou l’acompanyament psicosocial de perspectiva comunitària).
  • 31% han seguit la via administrativa (queixes, inspeccions laborals o de serveis públics).
  • 14% han estat portats per via judicials (denúncia penal).

Es prioritzen mètodes restauratius per compensar les mancances del sistema judicial i garantir la reparació del dany.

Perfils de les persones ateses:

  • 40% de nacionalitat espanyola, 32% persones estrangeres en situació regular, 17% en situació irregular, 10% subjectes col·lectius.
  • 44% de les usuàries són dones, 39% homes, 15% col·lectius o població general, 1% no binàries.
  • Origen ètnic-racial: 46% del Magreb,
  • 28% d’Amèrica del sud, 11% d’Àfrica oriental, occidental, austral i central, 8% d’Amèrica del nord i central, 1% d’Àsia, 0% d’Europa (incloent persones gitanes i de l’Est d’Europa).

Conclusions i demandes:

  • La tendència a prioritzar i aconseguir la reparació mitjançant la intervenció directa continua en augment, amb un creixement garibé del 10% respecte l’any passat.
  • Puja la categoria de cossos de seguretat pública i se situa en segona posició
  • respecte de la tercera que ocupava el 2024.
  • En totes les categories menys una puja el percentatge d’infradenúncia.
  • Del total dels casos de discurs d’odi, el 63% corresponen a discursos polítics, el 25% a contingut en xarxes socials i un 13% en referència al blackface.
  • A la tipologia de discurs d’odi, la violència principalment s’ha dirigit a tot un col·lectiu, la població musulmana. Es pot deduir que els discursos polítics racistes
  • són principalment islamòfobs.
  • De les 21 nacionalitats dels denunciants, la nacionalitat marroquina ha estat la més nombrosa (26%).

Aquest dossier de premsa recull l’anàlisi completa del racisme a Catalunya durant el 2024 i busca impulsar la reflexió i l’acció col·lectiva per una societat més justa i equitativa.

Para más información y/o entrevistas – Per més informació o entrevistes:

SOS Racisme Catalunya. Mercedes Saya Rosés

Teléfono – Telèfon: 636 248 621

Web: www.sosracisme.org comunicacio@sosracisme.org

Te puede interesar:

Si has sido víctima, has presenciado un acto racista o estás interesada/o en nuestro trabajo, este es el espacio para que nos cuentes.