(ES-CAT) Buscar piso es una odisea para cualquiera de nosotros, pero si le sumamos la barrera de los prejuicios racistas, la situación es insoportable … e injusta. El caso del «Alan» es un ejemplo de la discriminación en el acceso a este derecho fundamental y la falta de responsabilidad de las administraciones. – Buscar pis és una odisea per qualsevol de nosaltres, però si li sumem la barrera dels prejudicis racistes, la situació és insoportable… i injusta. El cas de l’”Alan” és un exemple de la discriminació en l’accés a aquest dret fonamental i la manca de responsabilitat de les administracions.
[wc_row]
[wc_column size=»one-half» position=»first»]
Alan quería cambiar de piso. Se le acababa pronto el contrato e intuía que le subirían el precio. Antes de que el desahuciaran, se marcharía él. Comenzó a buscar ofertas por internet. La primera que le interesó era la de un piso en la calle Industria, muy cerca de la zona donde habitualmente se movía en Barcelona. Llamó a Finques M. para concertar una visita. Pero unas horas antes de la visita contactarlo para decirle que la vivienda ya estaba alquilado.
La semana siguiente, una compañera suya de trabajo se interesó por el mismo piso y la respuesta fue que seguía disponible. Alan, antes sospechar de Finques M., decidió volver a llamar y concertó una nueva cita para el día siguiente. La historia se repitió, y tres cuartos de hora antes de la cita concertada volvieron a llamar desde la agencia para comunicarle que esta vivienda ya estaba alquilada.
Quedaba claro que Finques M. había decidido cerrarle la puerta en las narices. El motivo no la habían explicitado, pero Alan imaginaba que su nombre y su apellido no habían pasado desapercibidos. Sin darse por vencido, siguió buscando y contactó con la Asesoría B. interesándose por uno de sus pisos.
Después de intercambiar varios correos, una agente inmobiliaria llamada Gina comunicarle: «Alan, el piso NO la propietaria no Quiere Extranjeros». Muy indignado, Alan le respondió: «Yo no soy extranjero. Soy español «. A pesar de haber comprobado que poco importaba, él tenía la nacionalidad española. Segundos más tarde, Gina se disculpó: «Ok, perdona por el nombre pensé que eras extranjero. Has mirado lo que te he enviado [otro piso], si te gusta se puede montar una visita. Ya me dices algo «.
Este último correo enfadó aún más Alan, porque dejaba patente que el origen del cliente interesado en alquilar era un elemento determinante para acceder al alquiler de uno de los pisos de la Asesoría B. Vista su mala experiencia en la búsqueda de piso, (dos inmobiliarias le habían denegado su derecho de acceso a la vivienda por razón de su origen) decidió poner los hechos en conocimiento del Servicio de Atención y Denuncia (SAID) de SOS Racismo Cataluña.
A partir de ese momento, el Said inició un litigio administrativo que, tres años y medio después sigue abierto. Primero se envió una carta a Finques M.,para llegar a una solución satisfactoria para ambas partes. La respuesta de la inmobiliaria fue que las dos visitas se habían cancelado porque la vivienda estaba en obras. Sin embargo, esta excusa no explica el hecho de que la oferta continuara colgada en el portal o que la visita de la compañera de trabajo de Alan sí que se pudiera realizar. estaba claro que el motivo por el que el Alan no había podido visitar ese piso era otro.
El paso siguiente fue presentar dos denuncias a la Agencia Catalana de Consumo (ACC), una por el caso de Fincas M. y otra por el de Asesoría B. Sobre el primer caso no se obtuvo respuesta. Respecto al segundo, la denuncia forzó una inspección de la ACC en la empresa. El resultado fue que la Sra. Gina ya no trabajaba en la Asesoría B. y, por tanto, no pudo ser investigada. Además, dado que el criterio de no alquilar el piso a personas extranjeras la había puesto la propietaria del inmueble, la ACC no podía sancionar a la empresa por este motivo, ya que entiende que la empresa actúa en lugar del su cliente -el propietario- pero no responde por las exigencias que su cliente impone. La ACC archivó los dos procedimientos.
Insatisfechas con la respuesta de la Agencia Catalana de Consumo, SOS Racisme presentó dos denuncias a la Agencia de la Vivienda de Cataluña (AHC), para cada uno de los hechos mencionados. El AHC derivó directamente el caso en el Registro de Agentes Inmobiliarios de Cataluña (Raíces). SOS Racismo contactó con el Registro para aclarar el sentido de esta derivación. Después de una serie de intercambios, el Registro llegó a la conclusión de que no tenía competencias en materia de derecho de acceso a la vivienda.
Viendo que esta gestión también quedaba en vía muerta, SOS Racismo puso en contacto con la Defensora de Barcelona, que derivó la queja al Síndic de Greuges de Cataluña en relación a los hechos narrados y la discriminación de los extranjeros en el acceso a la vivienda. También, se envió una carta al Departamento de Gobernación, Administraciones Públicas y Vivienda de la Generalitat de Cataluña pidiendo que se iniciara un procedimiento sancionador. Y por último, también se notificó el caso a la Concejalía de Vivienda del Ayuntamiento de Barcelona.
Tras todo este proceso, aún está por ver si algún órgano de la administración pública se decidirá a tomar las medidas necesarias para restituir los derechos de Alan y de tantas otras personas que son discriminadas por su origen nacional o étnico cuando buscan piso.
[/wc_column]
[wc_column size=»one-half» position=»last»]
L’Alan volia canviar de pis. Se li acabava aviat el contracte i intuïa que li apujarien el preu del lloguer. Abans que el desnonessin amb subterfugis econòmics, marxava ell. Va començar a buscar ofertes per internet. La primera que li va interessar era d’un pis al carrer Indústria, molt a prop de la zona on habitualment es movia a Barcelona. Va trucar a Finques M. per concertar-hi una visita. Però unes hores abans de la visita van contactar-lo per dir-li que l’habitatge ja estava llogat.
La setmana següent, una companya seva de la feina va interessar-se pel mateix pis i la resposta va ser que seguia disponible. L’Alan, abans d’estendre l’ombra de la sospita sobre Finques M., va decidir tornar a trucar i va poder concretar una nova cita per l’endemà. Malgrat això, la història es va repetir, i tres quarts d’hora abans de la cita concertada el van tornar a trucar des de l’agència per comunicar-li que aquest habitatge ja estava llogat.
Quedava clar que Finques M. havia decidit tancar-li la porta als nassos. El motiu no l’havien explicitat, però l’Alan imaginava que el seu nom i el seu cognom no havien passat desapercebuts. Sense donar-se per vençut, va seguir buscant i va contactar amb Asesoría B. interessant-se per un dels seus pisos.
Després d’intercanviar uns quants correus, una agent immobiliària anomenada Gina va comunicar-li: “Alan, el piso NO la propietaria no quiere extranjeros”. Molt indignat, l’Alan va respondre-li: “Yo no soy extranjero. Soy español”. Malgrat haver comprovat que poc importava, ell tenia la nacionalitat espanyola. Segons més tard, la Gina va disculpar-se: “Ok, perdona por el nombre pensé que eras extranjero. Has mirado el que te he enviado [un altre pis], si te gusta se puede montar una visita. Ya me dices algo”.
Aquest últim correu va enfadar encara més l’Alan, perquè deixava palès que la procedència del client interessat a llogar era un element determinant per accedir al lloguer d’un dels pisos d’Asesoría B. Vista la seva mala experiència en la cerca de pis, en què dues immobiliàries li havien denegat el seu dret d’accés a l’habitatge per raó del seu origen, va decidir posar els fets en coneixement del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya.
A partir d’aquell moment, el SAiD va iniciar un litigi legal per la via administrativa que, tres anys i mig després, encara dura. Primer es va enviar una carta a Finques M., amb la finalitat d’arribar a una solució satisfactòria per les dues parts. La resposta de la immobiliària va ser que les dues visites s’havien cancel·lat perquè l’habitatge estava en obres. Tanmateix, aquesta excusa no explica el fet que l’oferta continués penjada al portal o que la visita de la companya de feina de l’Alan sí que es pogués realitzar. Fos com fos, el motiu pel qual l’Alan no havia pogut visitar aquell pis era un altre.
El pas següent va ser presentar dues denúncies a l’Agència Catalana de Consum (ACC), una pel cas de Finques M. i l’altra pel cas d’ Asesoría B. En referència al primer cas no es va obtenir cap resposta i, en referència al segon, la denúncia va forçar una inspecció de l’ACC a l’empresa. El resultat va ser que la Sra. Gina ja no treballava a Asesoría B. i, per tant, no va poder ser investigada. A més, atès que el criteri de no llogar el pis a persones estrangeres l’havia posat la propietària de l’immoble, l’ACC no podia sancionar l’empresa per aquest motiu, ja que entén que l’empresa actua en lloc del seu client –el propietari– però no respon per les exigències que el seu client imposa. L’ACC va arxivar els dos procediments.
Insatisfetes amb la resposta de l’Agència Catalana de Consum, SOS Racisme va presentar dues denúncies més a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), per cadascun dels fets esmentats. L’AHC va derivar directament el cas al Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya (RAIC). SOS Racisme va contactar amb el RAIC per tal d’aclarir el sentit d’aquesta derivació. Després d’un seguit d’intercanvis, el RAIC va arribar a la conclusió que no tenia competències en matèria de dret d’accés a l’habitatge.
Veient que aquesta gestió també quedava en via morta, SOS Racisme va posar-se en contacte amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que va derivar la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya en relació als fets narrats i a la discriminació dels estrangers en l’accés a l’habitatge. Seguidament, es va enviar una carta al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya demanant que s’iniciés el procediment sancionador pertinent. I per últim, també es va notificar el cas a la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.
Després d’aquest ball de pilotes, encara està per veure si algun òrgan de l’administració pública es decidirà a prendre les mesures necessàries per restituir els drets de l’Alan i de tantes altres persones que són discriminades pel seu origen nacional o ètnic quan busquen pis.
[/wc_column]
[/wc_row]
Este texto forma parte de #RelatosReales, una iniciativa de SOS RAcisme, que «La Directa» incopora en su versión impresa. Nuestro objetivo es informar y sensibilizar a la ciudadanía a través de la difusión de casos reales en los que trabaja el Servicio del Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. Aunque se utilizan nombres falsos para mantener el anonimato de la persona denunciante, es lo único ficticio (por desgracia) de nuestro relato. Yodo lo que aquí contamos es absolutamente real.
*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.
La ilustración es de Roser Pineda para «La Directa»
Il·lustració de Roser Pineda per La Directa