SOS Racisme Catalunya (Cat)
[mappress mapid=»13″ width=»100%»]
Rambla de Santa Mónica 10 – 08002 Barcelona.
(+34) 93 301 05 97
La constitució de l’associació
Un primer intent d’organitzar una associació de SOS Racisme a Catalunya té data el 1985/1986. Després de la creació a França de la primera associació de SOS Racisme, a Barcelona un grup de persones procedents de les organitzacions juvenils d’esquerres, es van reunir amb el projecte d’organitzar una iniciativa semblant a la francesa. La idea s’emmarcava en un projecte d’expansió de SOS Racisme des de la primera experiència francesa a la resta de països europeus.
Però aquest primer intent de fundació no va tenir sort: en efecte, el projecte no va saber agregar un grup de persones altament motivades pels continguts del projecte . Més aviat, durant les reunions de treball les discussions es centraven en aspectes de competències entre els diferents grups polítics d’esquerres que es trobaven participant en el procés.
Després del fracàs del primer intent, el 1989 es va aconseguir fundar a Barcelona la primera associació de SOS Racisme de l’Estat espanyol: SOS Racisme Catalunya. El projecte fou impulsat en un primer moment per un petit grup molt heterogeni de persones lligades per l’interès de crear un referent associatiu antiracista en una societat catalana que començava a trasformar-se en societat d’acollida de noves migracions.
Després d’una primera època sense despertar particular interès -degut a que en aquests anys a Catalunya el racisme no era un tema que preocupés particularment la societat civil, així com tampoc es podia considerar un assumpte de rèdits polítics pels partits catalans- la proposta va trobar una acollida favorable en el Centre de Informació per treballadors i treballadores estrangers del sindicat Comissions Obreres (CITE-CCOO) . La incorporació de persones vinculades a aquest sindicat van donar l’impuls definitiu a la iniciativa i a partir d’aquí amb la consigna d’independència política es va consolidar definitivament el projecte de SOS Racisme com associació antiracista catalana.
Al 1992 es funda la Federación de Asociaciones de SOS Racismo del Estado espanyol, on SOS Racisme Catalunya sempre ha tingut un pes rellevant. Les diferents entitats de SOS Racismo compten amb la seva pròpia independència, estatutària , pressupostària i de pla de treball, treballant conjuntament aquells temes de rellevància estatal i elaborant el Informe Anual sobre el racismo en el Estado español.
Missió
SOS Racisme basa la seva actuació en la denúncia del racisme en totes les seves cares, entès com la discriminació i la segregació per raons de color de pell, d’origen, religioses o culturals. Ara bé, tenim en compte que la lluita contra el racisme no pot anar aïllada del context social si vol ser eficaç. Així, calen profunds canvis estructurals en la nostra societat, acompanyats de pedagogia social i de polítiques reals i eficients que tinguin una direcció comú: la convivència en un marc d’igualtat, garantint la cohesió social i desmantellant així la ideologia racista que impregna la nostra societat.
No ens hem d’estranyar si no podem parlar d’un model de cohesió social quan la societat a la qual es tendeix i es fa tendir des de les institucions es basa en la segregació, això és, l’apartheid jurídic. El no reconeixement de tots els ciutadans troba el seu màxim exponent en la llei d’estrangeria. Aquest fet mina la qualitat democràtica de la nostra societat, crea categories de ciutadans i és motiu de fractura social.
SOS Racisme defensa el model de l’Estat social. Per combatre el racisme social, són indispensables un augment i una bona adequació i gestió dels pressupostos socials i d’inversions de l’Estat del Benestar. Així, es podrà eradicar la visió per la qual existeix una competència pels recursos entre uns i els altres, autòctons i immigrats: els problemes socials actuals són comuns.
La pedagogia social s’ha de concentrar en la sensibilització en matèria d’estereotips, prejudicis i tòpics. La por al canvi o el desconeixement de l’altre han de ser compensats per evitar que el racisme social ocupi nous espais i l’antiracisme pugui ser un caràcter essencial de la nostra societat.
Finalment, calen polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats, pilar del nostre sistema democràtic, com també l’exigència als poders públics d’actuació contra les situacions de discriminació racista, incorporant a la pràctica les normatives antidiscriminació europees. Així, treballem per un model de societat que doni resposta als canvis en la composició social i a la diversitat cultural des de la ciutadania plena, el laïcisme, la igualtat d’oportunitats i l’antiracisme.
Lluitem contra el racisme institucional. Per racisme institucional entenem la discriminació i la segregació per raons de color de pell, d’origen o culturals, realitzades des de les institucions de l’Estat, a saber, la construcció d’un apartheid jurídic que estableixi dues categories de ciutadania, la realització de polítiques migratòries que vulneren els drets fonamentals de la persona i la invisibilitat del problema en l’agenda política habitual.
En els nostres dies observem l’enfocament de la immigració des d’una perspectiva economista i policial, obviant la condició de persones i de ciutadans i considerant les persones immigrades com mera mà d’obra. Aquesta concepció utilitarista de la persona és totalment contrària a l’esperit de la Declaració Universal dels Drets Humans.
En primer lloc, la creació i enfortiment d’una llei d’estrangeria, que promouen l’estratificació social i legitimen la vulneració constant de les llibertats i els drets humans, és una peça fonamental en els mecanismes del racisme institucional: des de SOS Racisme, considerem qualsevol llei d’estrangeria intrínsecament contrària als principis d’un Estat democràtic. Ara bé, aquesta és justificada per un discurs cada cop més conservador i obsessionat per la seguretat a costa de la retallada de drets. Les persones d’origen immigrant només poden aspirar, doncs, a esdevenir ciutadans de segona. Per extensió, la dona immigrant extracomunitària es veu doblement discriminada: al racisme institucional hem d’afegir la discriminació per raó de gènere.
És de cabdal importància acabar amb el racisme d’Estat: denunciar el manteniment d’un sistema injust i excloent que no acaba per desenvolupar polítiques reals d’integració.
Lluitem contra el racisme social. El racisme social és la discriminació i segregació racista que té lloc a l’esfera quotidiana: al carrer, a la feina, a casa… Aquest no ha parat de créixer en el nostre país: ja no només ataca els nouvinguts, sinó també els ciutadans d’origen immigrat ja residents aquí. El racisme d’Estat n’és la primera causa instigadora; emparant la vulneració de drets, el racisme roman impune. No podem concebre’ls separats, perquè no són més que dues cares d’un mateix problema. És més, les actituds i conductes racistes són instigades amb especial virulència per l’extrema dreta i el populisme: el desconeixement de l’altre, el prejudici i la por a la diferència cultural són aprofitades per discursos demagògics per fomentar l’odi racista.
La manera més efectiva de combatre el racisme social consisteix, però, a enfrontar-se a la mancança de l’Estat social i l’existència de desigualtats socials cada vegada més marcades. Així doncs, cal tornar a denunciar l’existència de pobresa i d’exclusió social. Així, la immigració no és en si un problema; ara bé, posa de manifest problemes ja previs que cal abordar en la seva globalitat.
Un altre col·lectiu víctima del racisme social és el poble gitano, que des de fa anys viu oblidat i en la misèria, posant de palès la desigualtat d’oportunitats del sistema democràtic. En el seu cas, el fracàs escolar, la taxa d’atur i la precarietat de l’habitatge presenten uns índexs molt més alts que per la resta dels catalans.
Aquests últims anys la societat catalana ha vist profunds canvis en la seva composició a partir d’una nova etapa, el mestissatge. Avui en dia, molts catalans i catalanes són fills de pares immigrats. Molts viuen en una situació de guetització, de fracàs escolar i d’un rebuig social que impedeix la mobilitat social pel seu col·lectiu.
Lluitem per un model basat en la ciutadania plena. El nostre ideal és que en una societat laica, mestissa i intercultural els individus puguin desenvolupar la seva vida en igualtat de drets i oportunitats, on prevalgui la llibertat de culte i d’expressió cultural. Les cultures no són estàtiques ni romanen incòlumes al pas del temps, sinó que evolucionen, creixen i es desenvolupen –la seva força resideix en el seu dinamisme. Catalunya no n’és una excepció: ha estat forjada a partir de l’esforç de multitud de pobles i cultures diferents. SOS Racisme defensa, per tant, que sense anar més lluny el factor immigració és d’enriquiment cultural i no va pas en detriment de la nostra societat.
Reivindiquem també la universalització de la ciutadania, deslligada de la nacionalitat i basada en la residència, com a pilar fonamental d’una democràcia inclusiva i plural. Aquesta haurà de desenvolupar una veritable justícia social, que permeti un model de societat de convivència i igualtat.
Els referents a la llibertat, la igualtat i la solidaritat entre els ciutadans i els pobles del món han de retornar a la societat i ocupar el lloc preferent que mereixen. El sistema de valors que és el mercantilisme, que ignora deliberadament els drets humans, tant en la seva faceta més propera com en la mundialització, ha de ser abandonat. Els drets no es negocien: o es respecten o es vulneren.
Com lluitem contra el racisme. Organitzem campanyes i mobilitzacions amb les quals fem denúncia pública i promovem les actituds respectuoses amb els drets humans. Tenim una Oficina d’Informació i Denúncies, on tractem diàriament casos de discriminació racista. Constantment reforcem i avancem en el discurs antiracista mitjançant l’organització de Diàlegs Antiracistes i l’elaboració de documents de reflexió. Fomentem l’activisme i el compromís ciutadà amb la defensa dels drets humans, com també el treball en xarxa de tots aquells agents implicats en la lluita antiracista.
Valors
La independència com un element indispensable. Des de la seva fundació, la independència es va imposar com element fonamental per a l’associació. Durant tots aquests anys, SOS Racisme Catalunya ha decidit i assolit mantenir-se independent respecte als partits polítics, als sindicats, mantenint un espai propi de reflexió, anàlisi i lluita contra el racisme a Catalunya.
Canvis en la composició de la societat: redefinir el model de societat. Catalunya es troba en un moment crucial per a definir i treballar un model de societat cohesionat. Les xifres de població estrangera extracomunitària no són altes en valors absoluts, però la rapidesa del canvi fa que la població percebi que hi ha més estrangers dels quals en realitat hi ha. La immigració extracomunitària és diversa, i per tant el seu tractament també ho ha de ser, no existeix un únic tipus d’immigració sinó que aquesta és plural i respon a peculiaritats diferents. A més de que existeixen diferents immigracions, coincideixen en aquests moments diferents fases del procés migratori: fills i filles de famílies immigrades nascuts o crescuts aquí i per tant ja catalans de fet i dret, persones que arriben a través del reagrupament familiar, juntament amb noves arribades. Aquestes realitats es mantindran en els pròxims anys, mentre continuïn les diferències entre el nord i el sud, i per tant cal elaborar respostes diversificades per a una realitat heterogènia. A aquesta realitat s’ha de sumar el col•lectiu gitano, que també respon a una realitat heterogènia i que sofreix un racisme per omissió que ara s’agreuja amb l’arribada de gitanos d’origen portuguès i romanès. Altre fet a tenir present perquè cada vegada és més freqüent és el de les adopcions internacionals; aquests nens d’avui creixeran i seran víctimes de discriminacions en la vida quotidiana si es mantenen els tòpics i prejudicis actualment existents.
Construcció d’un nou model de societat. La lluita contra el racisme ha d’anar més enllà de les immigracions, i englobar a altres col•lectius com els nous catalans i catalanes d’origen immigrat o les realitats gitanes. És necessari que la realitat de la diversitat de la població catalana en color de pell, cognom o religió, entre uns altres, arribi al conjunt de catalans i catalanes. Així doncs, amb la finalitat de que el racisme social no ocupi nous espais, cal treballar la sensibilització en matèria d’estereotips, tòpics i prejudicis.
Es necessita una oferta de polítiques que evitin la discriminació, amb la incorporació real de les normatives antidiscriminatories europees, que si bé és veritat que no abasten el conjunt de problemes, són un primer pas positiu i sobretot ajudarien a evitar la discriminació en l’àmbit quotidià per a les persones d’ètnia gitana i per als nous catalans d’origen immigrat. D’altra banda, fa falta una aposta per polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats que ajudin a plantar cara a les situacions de concentració escolar i guetiització en matèria d’habitatge, entre unes altres.
